DICOTOMÍAS DEL BAILE


"I potser al final, sacsejar..."


miércoles, 24 de noviembre de 2010

El moble de les botelletes

El meu avi del bosc feia una col·lecció de botelletes de licor. Les tenia totes posadetes dins un armari que tenia dues portes lliscants de vidre de color groc. Dins, les botelletes s’ordenaven en fileres com si de diputats del Congrés es tractessin. Totes tenien una mida que respectava a la resta i deixava que, d’un cop d’ull, tothom pogués admirar la quantitat de botelletes que hi havia. Fins i tot, va arribar el dia en què el meu avi tenia tantes botelletes, que van començar a envair altres armaris i altres prestatges del mateix moble.


Jo me n’adonava de com de fràgil era tot aquell muntatge del meu avi i, per això, no m’hi acostava gaire, encara que em fascinava. Com podia ser que hi hagués tantes botelletes dins un armari? I el més important: d’on sortien tantes botelletes d’aquella mida si les de casa eren grans? Era un moble molt enigmàtic. De fet, per mi, mai no havia estat una col·lecció. Semblava com un d’aquells éssers del paradís d’Adan i Eva; d’aquells que tal i com van aparèixer es segueixen perpetuant avui dia.


No va ser fins que vaig veure el meu cosí David portar-li botelletes petites d’un viatge, que em vaig adonar de la magnitud del moble de les botelletes. El número de botelletes no havia estat sempre el mateix. Segurament, el moble de les botelletes havia començat amb dues solitàries mostres, però la resta eren art de la constància del meu avi en recollir botelletes dels seus viatges i dels viatges dels seus familiars, amics i coneguts. Fins el punt, d’haver decidit destinar un moble sencer per posar les botelletes.


Ara s’ha de desmuntar el pis dels avis del bosc i jo penso: què farem amb tantes botelletes?

1 comentario:

  1. a mi me encantaban las botellitas pequeñitas de pequeña... me hacía pensar que existían seres pequeñitos que podían beberlas...

    ResponderEliminar