DICOTOMÍAS DEL BAILE


"I potser al final, sacsejar..."


lunes, 24 de diciembre de 2012




I don't want a lot for Christmas 
There's just one thing I need 
I don't care about presents 
Underneath the Christmas tree 
I just want you for my own 
More than you could ever know 
Make my wish come true... 
All I want for Christmas 
Is you... 

I don't want a lot for Christmas 
There is just one thing I need 
I don't care about presents 
Underneath the Christmas tree 
I don't need to hang my stocking 
There upon the fireplace 
Santa Claus won't make me happy 
With a toy on Christmas day 
I just want you for my own 
More than you could ever know 
Make my wish come true 
All I want for Christmas is you... 
You baby 

I won't ask for much this Christmas 
I won't even wish for snow 
I'm just gonna keep on waiting 
Underneath the mistletoe 
I won't make a list and send it 
To the North Pole for Saint Nick 
I won't even stay awake to 
Hear those magic reindeer click 
'Cause I just want you here tonight 
Holding on to me so tight 
What more can I do 
Baby all I want for Christmas is you 
You... 

All the lights are shining 
So brightly everywhere 
And the sound of children's 
Laughter fills the air 
And everyone is singing 
I hear those sleigh bells ringing 
Santa won't you bring me the one I really need - 
won't you please bring my baby to me... 

Oh I don't want a lot for Christmas 
This is all I'm asking for 
I just want to see baby 
Standing right outside my door 
Oh I just want him for my own 
More than you could ever know 
Make my wish come true 
Baby all I want for Christmas is 
You...


Porque en estas épocas es pura felicidad y alegría para todos! Comidas, cenas, regalos y todo en família!  Malvalocas family!

domingo, 20 de mayo de 2012

¿Qué es una Malvaloca?




 It's a lifestyle with love and joy, with respect and proud! I cannot tell you what it is. If it helps, I'm Malvaloca.



Per MOLTS ANYS Malvaloca

domingo, 18 de marzo de 2012

lunes, 27 de febrero de 2012

La història d'un ball

Aquella era una tarda d'estiu de les de veritat. Era Agost i feia calor. Es celebrava una gran festa en honor a qualsevol cosa bonica que ja no recordo en una d'aquelles impressionants cases colonials de l'Habana. En aquella època de l'any qualsevol cosa bonica era una bona excusa per celebrar una festa.

Lentament, anaven arribant els convidats... sense pressa... a poc a poc.

Però de sobte, causant una gran sorpresa entre tots els presents, van aparèixer des del fons del jardí les germanes Alba. Feia anys que ningú les veia. Havien portat un dol estricte per la mort del seu pare i fins aquell moment mai havien sortit de casa. Ningú les veia des que eren unes nenes petites.

Tothom va callar i les va mirar. Ningú les veia des que eren unes nenes petites. I ara ja eren dones. I molt boniques. Havien deixat el negre per sempre i vestien uns preciosos vestits clars.

***

"la subtancia de mi viejo mediodía de labios,
de mi viejo mediodía de miradas"


Mirem encuriosides al nostre voltant. És tal i com sempre ens ho havíem imaginat... els vestits blancs, els vanos, les puntilles, la llimonada, el so dels grills de fons i els riures escandalosos al porxo.

Caminem molt a poc a poc, observant cada detall... fascinades per tot el que ens envolta.

I jo miro atentament entre la gent a veure si el trobo. A ell, que ha passat cada dia per sota de casa des de fa anys, sense saber que jo l’espiava des de la finestra de l'habitació.

És Agost i fa calor.


"Agosto,

contraponientes

de melocotón y azúcar,

y el sol dentro de la tarde,

como el hueso de una fruta.


La panocha guarda intacta

su risa amarilla y dura.


Agosto.

Los niños comen

pan moreno y rica luna."


De cop i volta el veig. Li somric... però em fa una mica de vergonya. Ell no sap qui sóc.

“Vi en tus ojos dos arbolitos locos.

De brisas, de risa y de oro”


I aleshores comença a sonar una música... I amb els ulls li dic "Mira'm... mira, mira que sé fer. Mira que sabem fer"

I com dos pavos reals: flas! Obrim els vanos que guardem a la cintura i comencem a ballar.

“La señorita

del abanico,

va por el puente

del fresco río.

Los caballeros

con sus levitas

miran el puente

sin barandillas.

La señorita

del abanico

y los volantes

busca marido.

Los caballeros

están casados

con altas rubias

de idioma blanco.”


El ball l’havíem assajat en secret a les golfes de casa quan la mare anava a comprar al mercat. Havia estat el secret de la nostra infància.

(Fragments de poemes i cançons de Lorca)

sábado, 25 de febrero de 2012

Día de Andalucía. 2012



24 de febrero. Ayer pensaba que hacía ya casi 6 años que las primeras Malvalocas se estrenaron en el CPA. Entre ellas, estaban Miriam, Alba, Julia y Cristina Monteagudo. Mucho tiempo ha pasado ya de ello. Las Malvalocas van cambiando, como la vida misma ... pero la esencia continúa siendo la misma ... y eso es lo que nos salva.
La recompensa del duro trabajo es veros bailar tal y como lo hicisteis ayer ... disfrutando. Es cuando te das cuenta que todo el esfuerzo tiene sentido.
Orgullosa, "cual mamá gallina de sus poyuelos" ... Muchas gracias!

miércoles, 15 de febrero de 2012

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu :
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.


Miquel Martí i Pol

sábado, 4 de febrero de 2012

Un sábado cualquiera ...

Mañanas como las de hoy, son de esas que gustan recordar ... muchas gracias por estar siempre ahí ... para las que han estado y para las que por circunstancias no han podido venir. Gracias.


lunes, 30 de enero de 2012

No es solo flamenco

Éste blog no es sólo flamenco. Y lo digo por si hay alguien ajeno a nosotras que algún día, y por casualidad (o no,) llega a ésta página, que aunque ha pasado meses parada, vuelve a resurgir. Aquí se pueden encontrar dedicatorias, vídeos, fotografías y comentarios nuestros que queremos compartir.
Es verdad que existen complicidades y guiños que quizás sólo nosotras podamos entender ya que, a menudo, vienen dados por anécdotas y momentos que hemos pasado juntas. Pero en cualquier caso los compartimos. Quizás el visitante pueda relacionarlo con algo suyo, quizás se ría CON nosotras o quizás se emocione al leernos.

En definitiva, y bajo mi punto de vista, éste blog es un pequeño reflejo de nosotras. Un grupo de chicas que se encuentran para aprender, disfrutar y bailar. Y que, poco a poco, van viendo que comparten mucho más que la afición por la danza y el flamenco. Un grupo de chicas, de edades muy diferentes con vidas muy diferentes y que vienen de situaciones diferentes pero que día a día, van creando un mundo propio (que no ajeno) dónde se cuece la propia vida...

Dicho ésto...

Le prometí a Mireia que le pasaría esta canción. Hablábamos de que a veces necesitamos canciones, músicas que nos ayuden a arrancar o que nos mantengan con energía. Le explicaba que últimamente yo me pongo ésta canción y la envío. Me gusta su "taranná", su ritmo, su guasa y, sobretodo su letra. Enjoy yourself. Disfruta durante y mediante las cosas que hagas.
Así que para empezar la semana con una sonrisa y con un mensaje positivo, actualizo nuestro blog Malvaloco. Que quizás también tenga más de loco que de malva.

lunes, 23 de enero de 2012


It's never too late or too early to be whoever you want to be. There's no time limit, stop whenever you want. You can change or stay the same, there are no rules to this thing. We can make the best or the worst of it. I hope you make the best of it. And I hope you see things that startle you. I hope you feel things you never felt before. I hope you meet people with a different point of view. I hope you live a life you are proud of. If you find that you're not, I hope you have the strength to start all over again.


F.S.Fitzgerald

jueves, 19 de enero de 2012

EL TRUCO DE LA CEBOLLA


Avui per fi he plorat.
He tret un tap, que feia mesos que apretava.

Ha estat trist i tranquilitzant.
Una angoixa i un descans.
...i ha estat màgic!

He pensat en persones que necessito,
persones que enyoro, i en persones que sento al meu costat.
He pensat en les Malvalocas i he somrigut, tranquila.

Avui abans de classe n'hem parlat.
Jo ploro. Tu plores? Ella no pot plorar.
Costa trobar el moment, el lloc...posem comportes, clavem espinetes...

He encontrado una solución a estas barreras,
EL TRUCO DE LA CEBOLLA
Dejarse ir! Es natural!