Més aviat, una mica tard, ja.
Aprofitant un dia, no fent res l'altre.
Liant-la tot el que es pot per poder desembolicar el cap d'una vegada
Venint, tornant, despedint, enyorant, estimant
Avui aquí i demà allà
Les amigues
On para quan no para?
Cap als peus
Alimenten-nos de positivisme
Somriguem, cantem, ballem!!!!

Regalándome la Navidad

Después de un año, un mes, unas semanas bastante aceleradas, esta vez, he decidido regalarme la Navidad. Ver estas fiestas como un momento para parar y saborear los mejores manjares del año, un vestido bonito en familia, una madre feliz por poner la mesa diferente (aunque los de la mesa seamos los mismos) un paseo y un te con una amiga, comprarme algo que a mi me gusta, dormir la siesta, estar libre para lo que surja, sentir el día a día: la mañana con olor café y panetone, el mediodía con luz de verano y gambas en la playa, la tarde oscura con luces en la calle y guantes en las manos, la noche de edredón caliente y libro que te cierra los ojos.

Tú qué haces Malvaloca?

Melina - disfrutando de unas muy deseadas vacaciones

M'emociono...

Avui, per fi, i després de dos mesos, he vist les fotografies que vaig fer a La Bartra! M'encanta revelar fotos, és com quan et despertes el matí de reis i corres cap al menjador, o quan de petita miraves a sota del coixí després que se't hagués caigut una dent, o com quan et fan un regal i tanques els ulls i estens les mans... Les fotos són un regal, una revelació, una sorpresa! És aquest pessigolleig a la panxa, el no saber amb què et trobaràs...

Cada carret et sorprén de maneres diferent i aquest, aquest ha estat dels màgics de veritat... no sé què ha passat perquè tinc com la sensació que d'alguna manera les imatges s'han escapat de les meves mans i han fet la seva... no sé què ha passat, però han sortit unes imatges que m'emocionen, us veig i m'emociono, perquè teniu com una aurea, l'aurea del que van ser aquells dies per mi.

Us deixo aquí un tasteig...
Us estimo i tinc unes ganes bogetes de començar a ballar de nou amb vosaltres!

Ay, quién fuese abrigo pa' anadar contigo...

M'encanta redescobrir cançons, cançons que tens guardades en algun lloc, ben amagat a la memòria... i que de cop reapareixen amb força a la teva vida.

Aquesta últimament l'escolto molt, l'he redescobert fa molt poc, per casualitat... De petita estava a un cassette del Serrat que teníem al cotxe, i l'altre dia estant per casa vaig posar-me un cd de l'Antonio Vega i la vaig trobar... la versió m'ha fet gràcia, crec que la canta per bulerías... no sé, té alguna cosa que m'enganxa...

Romance de Curro El Palmo

Coño!

Per tots els "Coño!", per vosaltres...!

La primera vez...

... fue en Sevilla

Procrastination

Ya no hay tiempo para dejar las cosas para mañana.

Lo nuevo y lo viejo II

[Nuevos zapatitos de tacón]

Hernando's Hideaway...

...Olé!

Mapas del tiempo

Tango

Caminar, andar, pasear... bailar!

L'art de desembolicar un regal

Quan era petita, petita-petita, de gran volia ser "embolicadora de regals". Suposo que veure com la joguina o el llibre o les enganxines que havia escollit per regalar a un amic de la classe quedava recobert per un paper de color m'al·lucinava. Per no parlar de tots els plecs que feia aquella noia en diagonal, en paral·lel, sobre ells mateixos; rematats pel petit trosset de celo. M'encantava, literalment; m'hipnotitzava veure com un paper pla adoptava qualsevol forma amb l'ajuda d'un celo i d'unes mans manyoses...
Una altra història era obrir el regal. Amb això haig de dir que la meva naturalesa no ho sap fer. Quan vaig fer 4 anys, per exemple, em van regalar un cuineta de fusta que era tan alta com jo. Doncs vaig fer veure que no la veia perquè no sabia com dir "gràcies", de manera que aquell any, el meu pastís d'aniversari es va congelar...
Però n'he après, com tantes altres coses més. Algunes sola, altres acompanyada. Casi sempre he necessitat repetir-ho moltes vegades i algun cop amb una única ja m'ha quedat grabada.

Què vull dir amb tot això? La veritat que tampoc ho sé molt. He escrit el títol abans que el text.

Vull dir que espero, un any més, treure curosament el trosset de celo, desplegar cada doblec i anar desembolicant, poc a poc, el que cada dia la gent que estimo i la que no, a conciència o casualment, em regala. Per acabar amb un somriure silenciós o una llàgrima sincera o un simple "coño!".
Uno más.