Temps penjat del cel tapat i gris. L’àvia dormint al meu llit. La mare, la Manyi i el David mirant la tele i jo asseguda al meu estudi intentant estudiar a ritme de la gotera del sostre. Algú de l’escala es posa a aspirar amb l’aspiradora.
Temps de calma. Temps infinit.
El diumenge tarda m’absorbeix com si d'un forat negre es tractés.
gemma? em sona a casa teva això...
ResponderEliminarjaja o Lali? sigui de qui sigui m'ha encantat!
ResponderEliminar(sé que arribo tard als comentaris...però els estic disfrutant tots de cop i m'encanten!) :D