DICOTOMÍAS DEL BAILE


"I potser al final, sacsejar..."


lunes, 8 de marzo de 2010

invierno tardío

Quan ja sembla que ve la primavera i les flors comencen a aflorar, just en aquest moment, la neu decideix caure sobre els nostres tangos i alegrías...tot deixant un regust a soleá por bulería. Entre nostalgia i entusiasme. Nosatalgia perquè moltes de nosaltres ja haviem guardat els abrics als armaris i haviem vist que la caloreta s'assomava...pero sobretot entusiasme: Entusiasme de veure la neu caient amb certa força, ganes de que la neu cualli de veritat i poguem sortir a fer ninots i lluites amistos de boles...Em faria molta il·lusió veure la cara dels nens de l'escola. Segur que tindrien un somriure esplèndit, gran i una mirada curiosa i descubrint, alhora que gaudint, els petits detalls que ens birnda la vida.
Després d'anunciar-se en molts moments aquest hivern, i ja al límit entre una estació i l'altra, la neu ha fet acte de presència. I és que ja ho diuen: lo bueno se hace esperar.

3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Deia que l'entrada de la Mire deu haver invocat a la neu. No quieres caldo, pues dos tazas!

    ResponderEliminar