Avui, per fi, i després de dos mesos, he vist les fotografies que vaig fer a La Bartra! M'encanta revelar fotos, és com quan et despertes el matí de reis i corres cap al menjador, o quan de petita miraves a sota del coixí després que se't hagués caigut una dent, o com quan et fan un regal i tanques els ulls i estens les mans... Les fotos són un regal, una revelació, una sorpresa! És aquest pessigolleig a la panxa, el no saber amb què et trobaràs...
Cada carret et sorprén de maneres diferent i aquest, aquest ha estat dels màgics de veritat... no sé què ha passat perquè tinc com la sensació que d'alguna manera les imatges s'han escapat de les meves mans i han fet la seva... no sé què ha passat, però han sortit unes imatges que m'emocionen, us veig i m'emociono, perquè teniu com una aurea, l'aurea del que van ser aquells dies per mi.
Us deixo aquí un tasteig...
Us estimo i tinc unes ganes bogetes de començar a ballar de nou amb vosaltres!
Cada carret et sorprén de maneres diferent i aquest, aquest ha estat dels màgics de veritat... no sé què ha passat perquè tinc com la sensació que d'alguna manera les imatges s'han escapat de les meves mans i han fet la seva... no sé què ha passat, però han sortit unes imatges que m'emocionen, us veig i m'emociono, perquè teniu com una aurea, l'aurea del que van ser aquells dies per mi.
Us deixo aquí un tasteig...
Us estimo i tinc unes ganes bogetes de començar a ballar de nou amb vosaltres!
